El 1884 Charlotte Gilman, empesa en part pel sentit del deure, va decidir casar-se. Incapaç d'emmotllar-se al model prescrit per a les dones d'aquell temps i esdevenir un «àngel de la llar», el seu estat mental va començar a anar de mal borràs. Al març del 1885 va néixer la seva filla Katharine i la depressió no va fer més que agreujar-se. En aquella època la recepta per a les dones en aquesta situació era: res d'escriure, res de llegir, res de pensar. Tractament que la va fer passar d'estar malament a literalment arrossegar-se. "El paper de paret groc" il·lustra una desfeta mental i la narra amb extraordinari i sostingut tremp, ull clínic i agudesa psicològica. Inserit en el marc d'un conte gòtic, és un esborronador al·legat a favor de la insubmissió de les dones respecte a la fèrula marital i al poder patriarcal. Tan bon punt es va publicar va causar una tremenda impressió i va ser considerat una obra clàssica de la literatura de terror. És una peça indiscutible del cànon literari estatunidenc, així com una baula del de la literatura escrita per dones. Una obra mestra.
