Després de vendre més de 10 milions d'exemplars, Ildefonso Falcones torna amb una novel·la fascinant. Una poderosa història d'amor, passió per l'art, revoltes socials i venjança a la Barcelona modernista. Barcelona, 1901. La ciutat viu dies de gran agitació social. L'absoluta misèria dels més desfavorits contrasta amb l'elegant opulència de les grans avingudes, on destaquen alguns edificis singulars, símbol de l'arribada del modernisme. En Dalmau Sala, fill d'un anarquista ajusticiat, és un jove pintor que viu atrapat entre dos móns. D'una banda, la seva família i l'Emma, la dona que estima, són fermes defensores de la lluita obrera; homes i dones que no coneixen la por a l'hora d'exigir els drets dels treballadors. De l'altra, la seva feina en el taller de ceràmica del senyor Bello, el seu mentor i un conservador burgès de fèrries creences catòliques, l'acosta a un ambient on imperen la riquesa i la innovació creativa. Així, seduït per les ofertes temptadores d'una burgesia disposada a comprar la seva obra i la seva consciència, en Dalmau haurà de trobar el seu autèntic camí, com a home i com a artista, i allunyar-se de les nits d'alcohol i drogues per a descobrir el que de debò li importa: els seus valors, la seva essència, l'amor d'una dona valenta i lluitadora i, sobretot, aquests quadres que brollen de la seva imaginació i capturen en un llenç les ànimes més miserables que deambulen pels carrers d'una ciutat agitada pel germen de la rebel·lia. Amb El pintor d'ànimes, Ildefonso Falcones ens ofereix la poderosa història d'una època convulsa alhora que ens brinda una trama emocionant en què l'amor, la passió per l'art, la lluita pels ideals i la venjança es combinen magistralment per recrear una Barcelona, sòbria i grisa en el passat, que ara s'encamina cap a un futur brillant en què el color i l'esperança comencen a estendre's per les cases i els carrers. El que la crítica ha dit sobre L'església del mar:
«Un best seller per a la catedral del poble.»
Catalina Serra, El País Sobre La mà de Fàtima:
«Manté l'expectació del lector, s'aparta del previsible, s'acosta a l'ideari dels autors francesos i italians (passió, revenja, esperança i justícia) i atrapa l'interès amb diverses subtrames que actuen com llibres en cadena.»
Ramon Ventura, El Periódico Sobre La reina descalça:
«Falcones s'ha consagrat com l'autor espanyol de novel·la històrica més venut arreu del món.»
El País Sobre Els hereus de la terra:
«Deia Kipling que l'artesania està sempre en la base de tot gran art. Tal apreciació ens ha rondat mentre llegíem la cabalosa (i molt treballada) segona part de L'església del mar. [...] Una bona novel·la històrica que aconsegueix submergir el lector en atmosferes del passat. [...] Una seqüela a l'altura de la seva obra matriu.»
Carles Barba, Cultura/S, La Vanguardia «El millor de la novel·la radica en la creació del món gairebé màgic d'una Barcelona que encara es pot reconèixer, però el passat de la qual es desconeix. Falcones el revela, el fa atractiu i l'acosta a nosaltres en un joc de paral·lelismes intel·ligent. Aquests paral·lelismes, al costat d'una espectacular recreació, fan d'Els hereus de la terra una novel·la que compleix amb escreix els requisits d'una bona narració històrica.»
Juan Ángel Juristo, ABC Cultural
