Aquesta història comença així: «Soc a Europa, però jo no volia venir a Europa». Ibrahima Balde va néixer a Guinea, però va haver de marxar de casa seva per anar a buscar el seu germà petit. El seu germanet. Ell no anava perseguint cap somni. Ho va deixar tot enrere per trobar la persona que més estimava. Una mirada ingènua, castigada, arravatadament poètica i, en definitiva, única. La de qui ho ha patit tot i, això no obstant, té el poder de convertir-ho en alguna cosa útil. En alguna cosa bella. «Un relat de supervivència i damor narrat amb la força magnètica de loralitat.» MARTA ORRIOLS «El món podria ser millor si tots llegíssim la història de lIbrahima.» JORDI EVOLE «Aquesta és una gran història perquè parla duna tragèdia que vivim cada dia. Per què els governs miren sempre a una altra banda?» MARIA DEL MAR BONET
