El 23 d'octubre de 1977, un vell exiliat republicà de setanta-vuit anys retornava al país en honor de multituds, després de trenta-vuit anys d'exili. Aquest fet, en la història de qualsevol poble, de tots els pobles, ha d'esdevenir sens dubte una gesta. Però, afegim-hi encara: el 23 d'octubre de 1977, la Generalitat de Catalunya, el govern legítim de la Catalunya republicana, trenta-nou anys després de la seva dissolució formal per la dictadura de Franco, era restaurada de nou pel successor directe del dictador. Aquesta és la victòria (no absenta de contradiccions i renúncies, com resulta gairebé inevitable en la història) que ens descriu en aquest llibre Enric Pujol. La figura de Josep Tarradellas i Joan genera partidaris i detractors, aquí i arreu, fins al punt que resulta molt difícil no pensar que ell mateix es va sentir sempre particularment còmode en el paper de protagonista de les polèmiques. Aquesta és una actitud que el marca des dels seus anys de joventut, i que mantindrà fins i tot més enllà de la tomba. De fet, fins als nostres dies.
