Joc de llunes està format per cinc monòlegs desglossats en tres veus de dona que enmig del caos opten per seguir el seu instint. Deixant-se arrossegar pels sentiments, desconeixent labast real de les seves accions. Aquestes veus que neixen dun tronc comú, els components i les referències de les quals són les mateixes però amb diferents proporcions, ens parlen des dun punt de vista desajustat, duna realitat parcial, focalitzada, que distorsiona els lligams personals que hi ha entre elles.
