Un llibre excepcional i personalíssim en la producció literària de Josep M. Espinàs. Josep M. Espinàs s'ha decidit a parlar del seu ofici d'escriptor. Un ofici que, des de molt jove, continua exercint als vuitanta anys. Un ofici i una vida que han avançat simultàniament. Espinàs s'explica i ho fa amb la seva independència i el seu punt d'ironia habituals. El lector trobarà en aquestes pàgines un autoretrat indirecte però també una clara visió del que l'escriptor pensa sobre la importància de les idees i les emocions, de l'èxit i del fracàs, de l'ambició, de la quantitat i la qualitat de l'escriptura, de l'admiració, dels lectors, dels crítics... Un àlbum de reflexions incisives -sobre l'ofici i sobre la vida- que acaba amb una original proposta de necrologia on no hi falta l'humor. Ressenyes:
«Espinàs desmunta tòpics, un rere l'altre.»
Llàtzer Moix, La Vanguardia «Quan un llibre m'interessa i m'emociona, voldria que no s'acabés mai i correria a felicitar l'autor.»
Sergi Pàmies, La Vanguardia «Un cofre de joies.»
Jose
