Manuel Castillo va ser durant tota la seua vida un republicà convençut. Des de molt jove es va comprometre amb un ideal que va marcar la seua trajectòria personal i professional fins a obligar-lo a prendre el camí de l'exili, primer a França i, definitivament, a Mèxic. Pocs anys abans de morir va redactar un relat autobiogràfic en el qual va reunir les seues experiències durant l'Espanya de la Restauració, de la Segona República i de l'exili. De la seua mà s'evoquen des de la vida en un barri popular madrileny en temps de la Primera República, a la lluita política en la Salamanca dels anys noranta del segle XIX, passant per les petjades de la seua vocació política, docent i periodística desenvolupada amb intensitat a Càceres i València fins a la seua fugida d'Espanya. Finalment, les Memòries de Manuel Castillo permeten als lectors recordar la fallida d'esperances i projectes que va suposar la guerra civil, la derrota republicana i l'exili per a diverses generacions d'espanyols. El seu compromís amb l'educació i el desenvolupament humà ha deixat petjada en la societat valenciana a través del seu llegat a la Universitat de València, fent possible la creació del seu primer òrgan de cooperació universitària al desenvolupament: el Patronat Sud-Nord.
