La revenja del camp ja és aquí. Els preus dels aliments pugen amb força i les oblidades crisis alimentàries amenacen de reaparèixer. Per què? Per què ahir sobraven aliments i avui semblen faltar? El menyspreu al camp i els desajustos de la desglobalització són les raons principals. Tot i això, els responsables públics culpen, injustament i demagògicament, a distribuïdors i agricultors, tractant de justificar els seus propis errors i desvaris. Com s ha pogut arribar a aquesta trista, injusta i suïcida situació? Com ha estat possible que la societat menyspreï els qui els donen menjar? Per què els agricultors, els ramaders i els pescadors hem passat d herois a enemics? Per què la societat actual no només no ens valora, sinó que, al contrari, ens considera enemics del medi ambient, paràsits de la PAC, senyorets d altres temps, maltractadors d animals? Per què, si els preus pugen, se segueixen abandonant els nostres camps? Aquest breu assaig intenta comprendre els perquès i els coms d aquesta situació paradoxal i contradictòria. Castiguem la gent del camp mentre els exigim aliments abundants, sans i a preu de sa
