«Sofrent i gran com aquell segle dinou la plena expressió del qual constitueix, així se mapareix davant els ulls la imatge mental de Richard Wagner. Travessat per tots els trets inequívocs del seu segle, carregat de tot el seu poder, així contemplo la seva imatge. I amb prou feines puc distingir entre els meus dos amors: el que sento per la seva obra, un fenomen tan magníficament equívoc, sospitós i irresistible com qualsevol altre en el món de lart, i el que sento pel segle durant el qual va viure la seva vida inquieta, perseguida, turmentada, posseïda i incompresa, i en el qual, en un esclat de glòria, va morir».
