Només es perd el que es guarda és la ficcionalització d?uns fets que van ocórrer, en la seua major part, durant els mesos que Antonio Machado va estar a Valéncia. Ens hem permés algunes llicéncies que no es corresponen amb la realitat histórica, peró que ens permetien donar-li més dramatisme a les escenes del text. Un exemple clar es troba en les escenes que hem situat en Vil·la Amparo (Rocafort), on va viure tota la família Machado. Els grans absents en aquells dies van ser Manuel Machado i la seua esposa Eulalia Cáceres. De la mateixa manera no va ser a Valéncia on les filles de Josep i Matea es van acomiadar dels seus pares, sinó que elles els acompanyarien fins a Barcelona, on passarien gairebé un any. L?entrevista que apareix en l?escena tercera pren alguns parágrafs de l?apareguda en Fragua Social el 19 de desembre de 1936. El text que llegeix Juan Gil Albert a l?escena cinquena és un extracte d?un passatge de la seua Juan de Mairena (Miscel·lánia Apócrifa. Parla Juan de Mairena als seus alumnes). El text es va publicar per primera vegada en Hora de España, nº 14, febrer de 1938. Amb la idea d?homenatj
