Més enllà de l'enyor. L'Oriol Gante mor a l'hospital el 12 de febrer de 2010 a causa d'un accident de trànsit. Enrere deixa filla, exdona i parella nova, pare i madrastra, oncle i amics. Era massa d'hora per a la seva desaparició: només tenia quaranta-quatre anys i li quedaven moltes coses per fer. Era «un paio amb sort fins al dia últim en què es va matar»", tal com el recorda un dels amics. Deu anys després, la seva absència encara marca la vida d'aquells que tenia a prop, de maneres diverses i amb intensitat variable, amb enyor o amb la voluntat de seguir el curs de les seves existències. Però aquesta no és l'única manera d'imaginar un món sense l'Oriol Gante i, amb una prosa rica en matisos, la novel·la ens planteja com la nostra vida és més prescindible del que podríem pensar.
